ALZIRA A ESCENA
Celebrades les eleccions
el repartiment de papers està fet,
actors principals o bufons
hi ha qui ha quedat desfet.
L’apuntador del teatre anuncia
a so de bombo i platerets
allò que han dit els paperets,
el que l’urna pronuncia.
Votar és com comprar el tiquet
de l’obra que es va a representar,
comèdia, novel·la negra o sainet
ens ho anem a tindre que tragar.
L’alcalde d’Alzira trau pit
torna a ser protagonista
no és que siga un gran artista
però mai es xafa un dit.
Diego hui té més galons
en un equip poc renovat
el Cacau està ara als sellons
i en Festes l’han col·locat.
És un govern molt didàctic
ple de docents està Compromís,
amb un alcalde molt sintàctic
que viu dins el seu encís.
Sol traure a passejar Jaume I,
versos de l’Ovidi o l’Estellés,
encara que no vinga a dir res
per a ell és tot un deler.
La cultura coneix fil per randa
el nou regidor encarregat,
es tracta d’Alfred Aranda
que com a mestre s’ha jubilat.
Carreres és regidor,
no d’esports com pots pensar
de la natura el valedor
i l’anell verd va apadrinar.
Com peça de museu ha quedat
qui va ser vicealcaldessa,
els somnis de regnar han volat
i sembla un tant desentesa.
Una estrela del cabaret es veia
al davant d’un partit a l’alça
però del cavall Isabel queia
i sembla que ja no s’alça.
El seu segon a la direcció
de rebot va acabar entrant,
el mòbil és la seua passió
i davant la càmera continua posant.
Per quatre PPels s’ha salvat
el candidat d’un altre partit,
que a l’alcaldia anava decidit
però el resultat no ha acompanyat.
Per la dreta José Andrés assetjaven
el fill de M. José i el pilot jubilat
però amb la crisi d’allò taronja
Cs també s’ha estavellat.
El pilot de VOX no alça el vol
en la política municipal,
però el que realment vol
són els vots que suma Abascal.
La banda de música acompanya
l’espectacle que ja representen,
uns al govern donen canya
i els que manen ni s’assabenten.
És la melodia del poder
que de la realitat allunya,
quan u no xafa el carrer
encalat queda en la lluna.
La banda interpreta la partitura
que el que mana vol escoltar,
però la realitat sol ser més dura
i cal els oïts destapar.
Això es diu ballar l’aigua
com si fora un cabaret,
assegut en un tamboret
el coronel ho avalua.
L’alcalde tira d’una carreta
a la qual tots voldrien pujar,
siga esquerra o siga dreta
si es tracta de governar.
L’apuntador del teatre es desespera
perquè ningú acabe perdent el fil,
ningú se sap l’obra sencera
perquè escenes hi ha més de mil.
Damunt les taules del plenari
cadascú interpreta el seu paper,
sempre hi ha un visionari
però amb faena de matalafer.
EL DIFÍCIL REPTE
D’ENDEVINAR EL FUTUR
Esta pitonissa anuncia
tot allò que va a passar,
però el destí no renuncia
a les seues prediccions frustrar.
La dreta augurava el seu dia
la fi de les tradicions,
i Compromís la proposta estudia
d’ajudar més a les comissions.
Qui anava a dir que un alcalde
que passava de les processons,
acabaria al peu de la Verge
plegant flors i fent mantons.
Amb l’exemple Diego predica
al seu grup l’han escoltat,
i ja hui tot el govern es dedica
a anar darrere de Sant Bernat.
També el PSOE fa penitència
a Alzira va a contracorrent,
mentre guanya en tots els pobles
ací sembla fugir-li la gent.
Isabel i Fernando
són monarques de renom,
però la pitonissa augura
que el regnat és d’altre món.
Tampoc en aquest cas
la vident ha encertat,
pensava que deixarien pas
només veure el resultat.
La pitonissa augura José Andrés
un futur amb pleits i acalorat,
per fer carrera en el PP
necessita un advocat.
Si no recorden la foto
que a les mascletades volia lluir,
eixiren quasi a galtades
per d’imatge presumir.
Per la dreta té un problema
amb la gent de Ciutadans,
entre ells va haver “tema”
al PP com a militants.
Diuen que el temps tot ho cura
sobretot si es fan falta per governar,
més la pitonissa augura
que per això hauran d’esperar.
La bruixa no troba remei
per aparcar a l’hospital,
açò és cosa de llei
si Alzira vol ser capital.
LA COMÈDIA
DE JUNTA LOCAL
Tenim unes falles a Alzira
d’allò més internacional,
de tots els països saben
que ho passem fenomenal.
La UNESCO les va declarar
Patrimoni de la Humanitat,
i amb turisme o sense ell
fem festa de veritat.
La monarquia regna a Espanya
i Bohigues en Junta Local,
amb el que té s’apanya
més de vegades voldria ser vocal.
La junta de diners va escassa
el problema ve de lluny,
els comptes sempre repassa
i tanca la mà i el puny.
Un any són les mascletades
a les quals no arriba el pressupost,
enguany vestits fets a galtades
per tractar de reduir el cost.
Quan la proclamació s’acostava
s’alarmaren les falleres,
perquè el vestit no acoblava
a quasi ninguna d’elles.
Modistes del poble vetlaren
per arribar al dia clau,
i les xiquetes engalanaren
per tindre la festa en pau.
Siga president o monarca
hi ha situacions de comèdia,
l’arlequí “bufa” en barca
quan veu vindre la tragèdia.
L’OCTOBER FEST QUE FALTAVA
Alzira és un poble fester
que importa qualsevol tradició,
si es fica al menester
ho fa sempre amb devoció.
Tenim festes religioses
falles, Sant Bernat o partides,
i per no dir mentides
també moltes altres coses.
Cada barri té una festa
la del Lluch és la del poble,
la Murta també es manifesta
i en qualsevol lloc es fa rogle.
Una festa que fa por
amb força ací ha arrelat,
un Halloween destrellatat
que pel carrer causa estupor.
Quan arriba el mes d’octubre
l’October Fest entra als casals,
perquè en qüestió de cervesa
també som universals.
Els alemanys trauen pit
de la seua tradició cervesera,
però van directes al llit
en una “cata cassallera”.
L’Ajuntament ha retallat
les festes al carrer de les falles,
per les queixes del veïnat
que també voldrà que calles.
Ningú ha alçat la veu
davant la nova regulació,
la barra lliure ha dit adeu
caldrà tindre moderació.
EL PACIENT ANGLÉS
Alzira promociona a Fitur
les festes i les seues valls,
més per tindre futur
caldrà canviar cotxes per cavalls.
L’alcalde es desplaça en bici
i molta gent va en patinet,
però entra un gran desfici
qui anant en cotxe es queda quiet.
Alzira té uns accessos
amb embussos permanents
pel trànsit que suporten
resulten molt deficients.
Encara com el turista
de paciència arriba armat,
la flegma anglesa és la pista
per no eixir desbaratat.
D’Europa eixir han decidit
després de moltes cabrioles
és l’anomenat Brexit
hauran de trencar vidrioles.
Es formen cues a diari
per l’entrada de l’hospital,
un accés deficitari
per a Alzira, capital.
Després d’anys de pagar
l’AP-7 hi han alliberat,
i ara toca esperar
la connexió que hem demanat.
L’espera potser siga llarga
aigua porten anys garbellant,
millor que no siga amarga
i per l’autopista anem circulant.
Ho han demanat els empresaris
i també el nostre ajuntament,
pels polígons és necessari
costa més que un testament.
GUÀRDIA SUÏSSA
A LA MURTA
L’Ajuntament haurà d’aclarir
com la Murta gestionar,
ja li toca decidir
com esta joia acaronar.
El consistori té un dilema
davant l’excés de visitants,
que generen un problema
i cal estar vigilants.
Mentre el consell del paratge
advoca per limitar l’accés,
Turisme a Fitur va amb equipatge
buscant el turisme francés (i més).
Són dues cares d’una moneda
al mateix ajuntament,
baix la mateixa albereda
sembla que falta enteniment.
La Guàrdia Suïssa tindria,
ja que és d’un país neutral,
mediar al despatx d’alcaldia
en pro del medi natural.
Es tracta d’un cos militar
que al Papa ha de protegir,
el santuari d’Alzira pot vigilar
no hi ha res més que afegir.
